EL MIKADO
Una escenografia per al teatre Atlàntida de Vic, jo no m'ho creia. Es tractava de fer una escenografia real per una òpera còmica: El Mikado.
En aquest projecte hi vam participar tots els alumnes d'arquitectura efímera de l'escola, primer i segon. Cadascú va fer una proposta, finalment ens vam posar d'acord i vam tirar cap a un mix de totes les propostes.
L'obra estava representada al Japó clàssic, i vam pensar que ens calia alguna cosa minimalista, però espectacular. El que vam fer va ser un canvi d'escala. Vam augmentar una típica porta corredora d'una casa japonesa, i a cada espai de la porta i projectàvem unes ombres. Durant el primer acte s'interpretaven uns fanalets típics del Japó, ja que l'acte transcorria en un jardí i a través de la porta es veia l'interior. En el segon acte es mostrava l'ombra d'un arbre japonès, a diferència del primer acte, el segon passava en un interior, per tant a través de la porta es veia l'exterior.
Personalment és el projecte que m'ha motivat més i el que més m'ha omplert. Durant el muntatge vam aprendre moltíssim amb la gent de l'Atlàntida i vam gaudir molt fent aquest projecte amb ells. El resultat va ser molt satisfactori i la gent encara ens felicita per la nostra feina.
En aquest projecte hi vam participar tots els alumnes d'arquitectura efímera de l'escola, primer i segon. Cadascú va fer una proposta, finalment ens vam posar d'acord i vam tirar cap a un mix de totes les propostes.
L'obra estava representada al Japó clàssic, i vam pensar que ens calia alguna cosa minimalista, però espectacular. El que vam fer va ser un canvi d'escala. Vam augmentar una típica porta corredora d'una casa japonesa, i a cada espai de la porta i projectàvem unes ombres. Durant el primer acte s'interpretaven uns fanalets típics del Japó, ja que l'acte transcorria en un jardí i a través de la porta es veia l'interior. En el segon acte es mostrava l'ombra d'un arbre japonès, a diferència del primer acte, el segon passava en un interior, per tant a través de la porta es veia l'exterior.
Personalment és el projecte que m'ha motivat més i el que més m'ha omplert. Durant el muntatge vam aprendre moltíssim amb la gent de l'Atlàntida i vam gaudir molt fent aquest projecte amb ells. El resultat va ser molt satisfactori i la gent encara ens felicita per la nostra feina.





Comentaris
Publica un comentari a l'entrada